Cercar
La combinació d’una demanda sostinguda, una oferta insuficient i uns costos de finançament encara elevats està tensionant l’habitatge fins a límits històrics.
El mercat immobiliari del 2026 afronta una de les seves etapes més complexes de les darreres dècades. L’augment continuat dels preus de compravenda i de lloguer, sumat a una oferta d’habitatges clarament insuficient, ha provocat una autèntica crisi d’accessibilitat que afecta especialment joves, famílies de renda mitjana i col·lectius vulnerables.
Segons dades del sector, en moltes àrees urbanes els preus han superat ja els màxims previs a la pandèmia, amb increments anuals que en alguns municipis arriben al 8% i al 10%. El lloguer, per la seva banda, s’ha convertit en l’opció majoritària per a qui no pot accedir a una hipoteca, però aquesta demanda afegida ha disparat també les rendes mensuals.
Oferta limitada i nova construcció insuficient
Un dels principals factors que explica aquesta tensió és la manca d’oferta. La construcció de nous habitatges no ha estat capaç d’acompanyar el creixement de la demanda, tant per l’augment de la població en determinades zones com per la inversió immobiliària que continua veient el sector com un valor refugi.
A això s’hi afegeixen els costos elevats dels materials, la falta de sòl finalista i la lentitud en els tràmits urbanístics, que frenen el desenvolupament de nous projectes. El resultat és un mercat on hi ha molts més compradors i llogaters potencials que habitatges disponibles.
Impacte social i econòmic
La crisi d’accessibilitat ja té conseqüències visibles: retard en l’emancipació dels joves, augment de la despesa familiar destinada a l’habitatge i dificultats per retenir talent en ciutats amb preus disparats. Empreses i administracions alerten que la falta d’habitatge assequible pot convertir-se en un fre al creixement econòmic.
Alhora, es detecta un increment de la pressió sobre municipis perifèrics, on els preus encara són més baixos, però on les infraestructures i els serveis no sempre estan preparats per absorbir un augment ràpid de població.
Quines solucions hi ha sobre la taula?
Els experts coincideixen que cal una estratègia a mitjà i llarg termini basada en tres eixos: augmentar l’oferta d’habitatge, especialment assequible; agilitzar els processos de construcció i rehabilitació; i fomentar la col·laboració publicoprivada.
També guanyen pes les polítiques de rehabilitació d’edificis buits o infrautilitzats, així com els incentius perquè els propietaris posin els seus immobles al mercat de lloguer amb garanties.
El 2026 es presenta, així, com un any clau per decidir si la crisi d’accessibilitat es converteix en un problema estructural o si, per contra, s’aconsegueix reconduir un mercat que avui està clarament desequilibrat.
